Ja suposava que els partits polítics no són un paradís on tothom viu feliç, els partits els formen persones i aquestes tenen el seu caràcter i la seva personalitat, això fa que sovint quan es troben dues o més personalitats fortes es produeixin topades. El documental exposa aquest fet humanitzant els caps visibles de Solidaritat i demostrant que no és un partit amb un líder suprem que ordena i la resta obeeixen submissos.
‘141 dies’ sorprèn pel contingut agosarat, que va molt més enllà del cas Solidaritat i es converteix en una recerca dels mecanismes d’accés al poder dins d’un sistema en que queda clar que el poble participa ‘fins a on li deixen’. Sorprèn per la seva estructura i realització, perquè converteix un tema ‘informatiu’ en una ‘road movie’, un viatge d’anada i tornada fins als primers graons de l’escala del poder, fins allà a on els idealistes poden arribar i d’on no poden passar. Sorprèn perquè la càmera arriba fins a situacions inèdites, quasi íntimes. Sorprèn per la singular visió i claredat expositiva de la supervivència de la nació catalana, que emmarca l’evolució del documental. I sobretot sorprèn el salt sense xarxa que dos inquiets creadors, com la Susanna i l’Albert, emprenen al decidir autofinançar-se un projecte en el que creuen, fora dels ‘canals habituals’. Fins i tot reparteixen crispetes! Malauradament, el què no sorprèn és que no tingui cabuda en els mitjans de comunicació més importants del país, restringits als grans tòtems mediàtics del país. El missatge és perillós pels que ‘remenen les cireres’, democràcia sí, però respectant les regles del sistema: posa’t a la cua i fes mèrits, quan arribis ja no sabràs qui ets ni perquè hi ets. O sabràs que hi ets per viure’n. I per servir, a què? a qui?
Ja suposava que els partits polítics no són un paradís on tothom viu feliç, els partits els formen persones i aquestes tenen el seu caràcter i la seva personalitat, això fa que sovint quan es troben dues o més personalitats fortes es produeixin topades. El documental exposa aquest fet humanitzant els caps visibles de Solidaritat i demostrant que no és un partit amb un líder suprem que ordena i la resta obeeixen submissos.
ResponEliminaEl trailer sembla força interessant.
ResponElimina‘141 dies’ sorprèn pel contingut agosarat, que va molt més enllà del cas Solidaritat i es converteix en una recerca dels mecanismes d’accés al poder dins d’un sistema en que queda clar que el poble participa ‘fins a on li deixen’. Sorprèn per la seva estructura i realització, perquè converteix un tema ‘informatiu’ en una ‘road movie’, un viatge d’anada i tornada fins als primers graons de l’escala del poder, fins allà a on els idealistes poden arribar i d’on no poden passar. Sorprèn perquè la càmera arriba fins a situacions inèdites, quasi íntimes. Sorprèn per la singular visió i claredat expositiva de la supervivència de la nació catalana, que emmarca l’evolució del documental.
ResponEliminaI sobretot sorprèn el salt sense xarxa que dos inquiets creadors, com la Susanna i l’Albert, emprenen al decidir autofinançar-se un projecte en el que creuen, fora dels ‘canals habituals’. Fins i tot reparteixen crispetes!
Malauradament, el què no sorprèn és que no tingui cabuda en els mitjans de comunicació més importants del país, restringits als grans tòtems mediàtics del país. El missatge és perillós pels que ‘remenen les cireres’, democràcia sí, però respectant les regles del sistema: posa’t a la cua i fes mèrits, quan arribis ja no sabràs qui ets ni perquè hi ets. O sabràs que hi ets per viure’n. I per servir, a què? a qui?